Ací us deixem el nostre treball final de l'última evaluació d'ètica.
A aquest, em juntat tots els treballs que hem anant realitzat durant tota la tercera evaluació.
Primer, els infogrames, seguit les entrevistes, després un decàleg, amb propostes per a la millora de la situació de la dona, i finalment, el video realitzat per nosaltres representant una de les tantes situacions que pateix la dona.
Esperem us agrade.
domingo, 3 de junio de 2012
miércoles, 30 de mayo de 2012
DECÀLEG
Som Elena Luque, Maria Peiró, Irene Garcia, Anna Puchades i Laura Pastor.
Ací deixem, el decàleg realitzat a la classe d'ètica on proposem diverses idees, per poder solucionar la situació de la dona.
ACTIVITATS D'HISTÒRIA.
Som Elena Luque, Maria Peiró, Irene Garcia, Anna Puchades i Laura Pastor, ací us deixem, els últims treballs realitzats a l'assignatura d'història.
Primerament està el document amb les preguntes de les entrevistes, realitzades als avis de la nostra companya Maria Peiró.
Després, està el video amb les entrevistes. I finalment, l'últim treball de tots, el dossier de la pel·lícula, LOS GIRASOLES CIEGOS, esperem que us agrade.
Primerament està el document amb les preguntes de les entrevistes, realitzades als avis de la nostra companya Maria Peiró.
Després, està el video amb les entrevistes. I finalment, l'últim treball de tots, el dossier de la pel·lícula, LOS GIRASOLES CIEGOS, esperem que us agrade.
lunes, 14 de mayo de 2012
TESTIMONIOS DE DESIGUALDAD DE GÉNERO A LA SOCIEDAD
Somos Elena Luque, Maria Peiró, Irene Garcia, Anna Puchades y Laura Pastor.
Aquí dejamos nuestras entrevistas sobre la desigualdad de género a partir del siglo XX hasta ahora.
lunes, 7 de mayo de 2012
INFOGRAMA DONA FEMINISTA
Ací deixem els nostres infogrames sobre les nostres feministes.
Elena Luque, Laura Pastor i Anna Puchades.
Maria Peiró i Irene Garcia.
sábado, 31 de marzo de 2012
Reflexió i debat. Nina Baixauli
Paga la pena tindre una Declaració Universal dels drets humans?
Jo pense que si que paga la pena la Declaració Universal dels drets humans, ja que tots tenim dret a ser millors presones, a lluitar contra les nostres defenses, tindre un ideal comú de la comunitat de naciones, un ideal compartit, amb el que pugam tindre una vida millor, tants els homes, com les dones, com els xiquets, com tets els essers vius, de la terra, i lliutar per les nostres ideologies, i els nostres drets.
Perque tenim drets i llibertats, amb la fi de que cada persona i cada nació, pugam tindre dret a viure.
Notícia d'un cas de violació dels drets humans. (Nina Baixauli)
http://xarxanet.org/etiquetes/explotacio-infantil
Aquesta es una notícia de violació dels drets dels infants, ja que tenen dret a tindre una vida justa, dret a jugar, dret a tindre una infància digna.
Aquesta es una notícia de violació dels drets dels infants, ja que tenen dret a tindre una vida justa, dret a jugar, dret a tindre una infància digna.
miércoles, 14 de marzo de 2012
Paga la pena tenir una Declaració Universal de Drets Humans?
Elena: Jo pense que sí que val la pena tindre la Declaració Universal de Drets Humans, perquè ahí es on están tots els drets i les llibertats fonamentals que tenim, per tant es molt important, perquè sense aixó les persones no podriem defensar-nos ni tindriem drets, a més no hi hauria pau.
ANNA PUCHADES:
Pense que és fonamental tenir una Declaració Universal de Drets Humans, ja que és necessari una recopilació on estiguen redactats els nostres principals drets, i així fer-los valer. Aquests drets són importants per evitar situacions injustes, tant a nivell social, polític i econòmic, on es imprescindible tindre dret a l'educació, a un salari igual per igual treball i a tantes altres coses més, com a nivell personal, tenir dret a l'educació, a la llibertat...
Aquestes coses que pareixen tan obvies, que semblen ja aconseguides, avui en dia hi ha molts llocs on no són complides. Si anem buscant el camí cap a la pau, pot ser el primer pas és que aquests drets es complisquen arreu del món.
Maria Peiró:
Crec que si paga la pena ja que gràcies a aquest drets hi han poqus injunticies, malgrat que encara segueix haguent violacions dels drets.
Gràcies a aquest declaració, tot el mon té dret a viure dona manera normal, es dir, amb igualtat, dret a una educació...
Irene Garcia:
Pense que si que paga la pena tinder una Declaració dels drets humans, ja que ara hi han molts països que la intenten complir, encara que hi han altres que és impossible, com són els països subdessarrotllats, en els quals sempre està en guerra. També gràcies a aquesta declaración hi han menys conflictos internacionals, tipus les dos gerres mundials, hi ha més respecte entre els països.
Laura Pastor:
Jo no sabria dir ben bé si de veritat val la pena la declaració, perque només fa falta vore una estona les noticies i trobar-nos amb violacions dels drets arreu del món, alguna vegada en més d'una notícia.
D'altra banda, a mi personalment, em dona confiança saber que compte amb uns drets com a persona que em fan igual que altres i sovint m'ajuden a evitar conflictes o discussions amb altra gent.
Sempre hi ha gent disposada a fer el que no s´ha de fer i, a l'igual que les lleis i constitucions normals, supose que la declaració de drets humans es una cosa que crida l'atenció i, per a certes persones, una llepolia del mal, el fet de violar-les.
En el cas de que un dia, una persona que es sent segura i recolçada amb la declaració, com jo, es trobe en que algú li'ls ha furtat, be matant o be com siga, et pot fer veure que no s'acaba d'assolir be en la població, fins i tot arribar a pensar que només és un tros de paper amb paraules, si, però fins al moment de la catàstrofe, eixe paper era un símbol d'esperança. Així que posiblement, la declaració universal de Drets Humans faja la funció de crear esperança entre les persones.
martes, 13 de marzo de 2012
DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS.
AQUÍ DEIXEM LA NOVA ACTIVITAT DE L'ASSIGNATURA D'ÈTICA, SOBRE ELS DRETS HUMANS.
Elena Luque:
Los Mossos d'Esquadra han detenido a un hombre acusado de intentar matar a su exmujer y por abandonar a la hija que tenían en común, un bebé de seis meses, junto a un contenedor de basuras en la localidad de Barberà del Vallès (Barcelona).
Los Mossos han informado de que el detenido, que ha ingresado en prisión, es Willian R.M, un ciudadano boliviano de 26 años y vecino de Terrassa (Barcelona), que está acusado de un delito de homicidio en grado de tentativa y de un delito de abandono de menor.
La detención tuvo lugar el pasado 29 de febrero, cuando el hombre se presentó voluntariamente a la comisaría de Mossos d'Esquadra de Terrassa, después de estar unos días en paradero desconocido por el control policial al que estaba sometido.
Las investigaciones se iniciaron después de que unos jóvenes encontraran a las 05.45 horas de pasado día 26 de febrero a un bebé junto a un contenedor de basuras. El bebé, que estaba bien se salud, fue trasladado al hospital Parc Taulí de Sabadell (Barcelona).
Ese mismo día, pero dos horas más tarde, un agente de los Mossos que al terminar su turno regresaba a casa por la Riera de Rubí (Barcelona) escuchó los gritos de una mujer que pedía ayuda, que estaba tirada en una acequia junto a la carretera con la cabeza ensangrentada, lesiones al cuello y tapada con ramas y hojas.
Intentó estrangular a su mujer y se llevó a la hija
Las mismas fuentes han señalado que la víctima manifestó que no recordaba bien los hechos, pero que su expareja le había golpeado en la cabeza y le había intentado estrangular hasta que perdió el conocimiento.
La mujer, que fue trasladada al Hospital Universitario Mutua de Terrassa (Barcelona), también explicó que su expareja se había llevado a su hija de seis meses.
Al parecer, el pasado 26 de febrero el detenido, la víctima y la hija que tienen en común circulaban en un vehículo, cuando la mujer le pidió que parara el coche porque se encontraba mal.
En este momento, Willian R.M. aprovechó, presuntamente, para intentar estrangularla y golpearla fuertemente en el cuello con evidente intención de acabar con su vida.
Posteriormente, sacó a la mujer del coche y la tiró junto a la carretera, convencido de que estaba muerta, y la escondió tapándola con ramas y hojas.
Posteriormente, se dirigió a la localidad de Barberà del Vallès (Barcelona), donde dejó abandonada junto a unos contenedores a su hija de 6 meses.
El detenido pasó a disposición judicial ante el Juzgado de Violencia contra la mujer número 1 de Sabadell (Barcelona) el pasado viernes 2 de marzo, y el juez decretó el ingreso provisional en prisión.
DRETS:
Aquesta noticia, viola els drets de la vida, per el bebé principalment però també per la dona; també viola el dret de seguretat, ja que la seua obligació era la de protegir la vida de la menor, ja que es un intent d’homicidi.
ANNA PUCHADES I VILA:
Noticia: http://www.vilaweb.cat/noticia/3854040/20110226/multitudinaria-marxa-castello-reclamar-tv3-pais-valencia.html
A aquesta notícia que trobem a VilaWeb el dret violentat és el dret a la llibertat d’expressió, aquest pertany als drets socials i polítics.
Maria Peiró:
La noticia que he trobat ha sigut la següent:
Joseph Kony es un home que ha estat violant els drets humans des de fa un 20 anys. Va crear el seu propi exercit anomenat LRA. El que feien era secrestar a xiquets, les xiques estan sotmeses a treballs sexuals mentrestant que els xiquets es converteixen en soldats.
Per culpa d’aquest home, més de 30 mil xiquets a Uganda, Àfrica, estan perdent els seus drets personals, es dir, a tindre una seguretat, ja que sempre viuen amb la por de que va a ser el seu últim dia, a tindre una vida una vida decent, sent educats i tenint una sanitat.
Joseph Kony es un home que ha estat violant els drets humans des de fa un 20 anys. Va crear el seu propi exercit anomenat LRA. El que feien era secrestar a xiquets, les xiques estan sotmeses a treballs sexuals mentrestant que els xiquets es converteixen en soldats.
Per culpa d’aquest home, més de 30 mil xiquets a Uganda, Àfrica, estan perdent els seus drets personals, es dir, a tindre una seguretat, ja que sempre viuen amb la por de que va a ser el seu últim dia, a tindre una vida una vida decent, sent educats i tenint una sanitat.
Aqui deixe un link amb un video que ha eixit fa poquet per a que la gent es conciencie amb els crims contra l’humanitat que està fent aquest home:
També deixe un link on apareix i explica millor la notícia:
Irene Garcia:
He elegit aquesta noticia, perque en la notícia diu que els policies torturaren i obligaren a dir al home que havia fet el crime, quant en realitat, ell no havia fet res.
Pense que per tindre un càrrec major que altres persones, no les poden tratar com merdes, perque ara mateixa els que han fet un crime són ells, deixant en evidència al seu país. Han violat els fonaments personals de la declaració dels drets humans: l’article 1, en la que diu que tots som iguals, i ells han utilitzat el seu càrrec major per fer patir a aquest home, i a la seua família i amics que pateixen per ell. També han violat l’article 3, en el que diu que tots tenim dret a la seguretat de la Nostra persona, ells no han respectat la seua seguretat i l’agrediren. Violaren altres drets, com el 5, en el que diu que no podem ser torturats.
Aquest home va passar per tot açó sense mereixer-lo.
Laura Pastor
En aquesta notícia trobem la violacio dels drets humans de llibertat i vida, pertanyents els dos als drets fonamentals de les persones. Aquest fet es dona varies vegades i es comú d'escoltar-lo sovint a les noticies.
lunes, 12 de marzo de 2012
LA FELICITAT.
Maria Peiró, Elena Luque, Irene García, Laura Pastor i Anna Puchades hem fet un treball sobre la Felicitat i les seues teories.
la felicitat (millorat)
View more PowerPoint from annapuchades
sábado, 10 de marzo de 2012
Música per la Pau: (Nina y Paula Gassó)
Hola! Benvinguts a Radio Florida! Aquest espai l'anem a gastar per a posar cançons sobre el día de la Pau.
Som Nina Baixauli i Paula Gassó, de 4tB, començem!
Hem elegit la cançó de don't worry be happy, de Bob Marley.
Robert Nesta Marley Booker, va neixer a Jamaica, el 6 de febrer de 1945, i va morir el 11 de maig de 1981, a causa d'un tumor cerebral. Va morir als 36 anys, en un hospital de Miami.
El portaren al seu poble natal, Nine Miles, que ara es un lloc de peregrinatge.
Va casar-se amb Rita Anderson, que va escriure la seva biografía a l'any 2005, que criticá a aquest.
Ell pensaba, que com diu una de les seves frases, que 'les guerres seguiran, mentre el color de la pell, siga més important que els ulls' també va dir:
'Mi música es para siempre. Quizás pueda decir que soy un iluso, pero mi música es para siempre'
'Cuantas muertes serán necesarias para darnos cuenta que ya han sido demasiadas'
Abans de morir, Bob Marley li digué al seu fill Ziggy:
'Hay dos caminos, uno es la vida y otro es la muerte, y si vives en la muerte, entonces debes estar muerto. Y si vives en la vida, entonces debes vivir. El camino de tu corazon decide, hace que vivas'.
Bob Marley va composar cançons com, 'No woman no cry', 'In Jamaica', i la cançó que anem a posar a continuació: 'Don't worry be happy'.
jueves, 1 de marzo de 2012
CANCÒ PER A LA PAU
Ací deixem les nostres cançons que anem a posar per a Radio Florida, per Elena Luque, Maria Peiró i Irene Garcia.
lunes, 27 de febrero de 2012
MÚSICA PER LA PAU (Laura Pastor i Anna Puchades)
Aquesta cançó d’Obrint Pas descriu la situació de descontrol en la que vivim, parla del racisme, la violència de gènere, la censura, les mentides d’aquells que tenen el poder… Tots aquests fets són oposats per aconseguir la pau.
La cançó ens parla en un tó irònic quan arriba a la tornada, on diu: “Benvinguts al paradís"
Lletra de la cançó:
Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.
Mentides als telediaris
assassinats de dones seu pis
cotxes cremats a l´extraradi
sirenes y trets a les nits.
(benvinguts al paradis)
Tristeses creuant les fronteres
murs y helicòpters als deserts
somriures compartint favelles
racisme i odi als teus carrers.
Noticies bomba a la pantalla
misèries que no es poden dir
terroristes al pentàgon
pistoles a Wall Street.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.
Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.
Aquest grup també té un altra cançó anomenada La vida sense tu, on ens mostra allò bó de València i aquelles coses que podem fer per mantidre-ho.
Lletra de la cançó:
La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
foc i metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida....
La cançó ens parla en un tó irònic quan arriba a la tornada, on diu: “Benvinguts al paradís"
Lletra de la cançó:
Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.
Mentides als telediaris
assassinats de dones seu pis
cotxes cremats a l´extraradi
sirenes y trets a les nits.
(benvinguts al paradis)
Tristeses creuant les fronteres
murs y helicòpters als deserts
somriures compartint favelles
racisme i odi als teus carrers.
Noticies bomba a la pantalla
misèries que no es poden dir
terroristes al pentàgon
pistoles a Wall Street.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.
Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.
Aquest grup també té un altra cançó anomenada La vida sense tu, on ens mostra allò bó de València i aquelles coses que podem fer per mantidre-ho.
Lletra de la cançó:
La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
foc i metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida....
domingo, 8 de enero de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)