http://xarxanet.org/etiquetes/explotacio-infantil
Aquesta es una notícia de violació dels drets dels infants, ja que tenen dret a tindre una vida justa, dret a jugar, dret a tindre una infància digna.
Mostrando entradas con la etiqueta ètica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ètica. Mostrar todas las entradas
sábado, 31 de marzo de 2012
miércoles, 14 de marzo de 2012
Paga la pena tenir una Declaració Universal de Drets Humans?
Elena: Jo pense que sí que val la pena tindre la Declaració Universal de Drets Humans, perquè ahí es on están tots els drets i les llibertats fonamentals que tenim, per tant es molt important, perquè sense aixó les persones no podriem defensar-nos ni tindriem drets, a més no hi hauria pau.
ANNA PUCHADES:
Pense que és fonamental tenir una Declaració Universal de Drets Humans, ja que és necessari una recopilació on estiguen redactats els nostres principals drets, i així fer-los valer. Aquests drets són importants per evitar situacions injustes, tant a nivell social, polític i econòmic, on es imprescindible tindre dret a l'educació, a un salari igual per igual treball i a tantes altres coses més, com a nivell personal, tenir dret a l'educació, a la llibertat...
Aquestes coses que pareixen tan obvies, que semblen ja aconseguides, avui en dia hi ha molts llocs on no són complides. Si anem buscant el camí cap a la pau, pot ser el primer pas és que aquests drets es complisquen arreu del món.
Maria Peiró:
Crec que si paga la pena ja que gràcies a aquest drets hi han poqus injunticies, malgrat que encara segueix haguent violacions dels drets.
Gràcies a aquest declaració, tot el mon té dret a viure dona manera normal, es dir, amb igualtat, dret a una educació...
Irene Garcia:
Pense que si que paga la pena tinder una Declaració dels drets humans, ja que ara hi han molts països que la intenten complir, encara que hi han altres que és impossible, com són els països subdessarrotllats, en els quals sempre està en guerra. També gràcies a aquesta declaración hi han menys conflictos internacionals, tipus les dos gerres mundials, hi ha més respecte entre els països.
Laura Pastor:
Jo no sabria dir ben bé si de veritat val la pena la declaració, perque només fa falta vore una estona les noticies i trobar-nos amb violacions dels drets arreu del món, alguna vegada en més d'una notícia.
D'altra banda, a mi personalment, em dona confiança saber que compte amb uns drets com a persona que em fan igual que altres i sovint m'ajuden a evitar conflictes o discussions amb altra gent.
Sempre hi ha gent disposada a fer el que no s´ha de fer i, a l'igual que les lleis i constitucions normals, supose que la declaració de drets humans es una cosa que crida l'atenció i, per a certes persones, una llepolia del mal, el fet de violar-les.
En el cas de que un dia, una persona que es sent segura i recolçada amb la declaració, com jo, es trobe en que algú li'ls ha furtat, be matant o be com siga, et pot fer veure que no s'acaba d'assolir be en la població, fins i tot arribar a pensar que només és un tros de paper amb paraules, si, però fins al moment de la catàstrofe, eixe paper era un símbol d'esperança. Així que posiblement, la declaració universal de Drets Humans faja la funció de crear esperança entre les persones.
lunes, 12 de marzo de 2012
LA FELICITAT.
Maria Peiró, Elena Luque, Irene García, Laura Pastor i Anna Puchades hem fet un treball sobre la Felicitat i les seues teories.
la felicitat (millorat)
View more PowerPoint from annapuchades
jueves, 1 de marzo de 2012
CANCÒ PER A LA PAU
Ací deixem les nostres cançons que anem a posar per a Radio Florida, per Elena Luque, Maria Peiró i Irene Garcia.
lunes, 27 de febrero de 2012
MÚSICA PER LA PAU (Laura Pastor i Anna Puchades)
Aquesta cançó d’Obrint Pas descriu la situació de descontrol en la que vivim, parla del racisme, la violència de gènere, la censura, les mentides d’aquells que tenen el poder… Tots aquests fets són oposats per aconseguir la pau.
La cançó ens parla en un tó irònic quan arriba a la tornada, on diu: “Benvinguts al paradís"
Lletra de la cançó:
Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.
Mentides als telediaris
assassinats de dones seu pis
cotxes cremats a l´extraradi
sirenes y trets a les nits.
(benvinguts al paradis)
Tristeses creuant les fronteres
murs y helicòpters als deserts
somriures compartint favelles
racisme i odi als teus carrers.
Noticies bomba a la pantalla
misèries que no es poden dir
terroristes al pentàgon
pistoles a Wall Street.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.
Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.
Aquest grup també té un altra cançó anomenada La vida sense tu, on ens mostra allò bó de València i aquelles coses que podem fer per mantidre-ho.
Lletra de la cançó:
La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
foc i metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida....
La cançó ens parla en un tó irònic quan arriba a la tornada, on diu: “Benvinguts al paradís"
Lletra de la cançó:
Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.
Mentides als telediaris
assassinats de dones seu pis
cotxes cremats a l´extraradi
sirenes y trets a les nits.
(benvinguts al paradis)
Tristeses creuant les fronteres
murs y helicòpters als deserts
somriures compartint favelles
racisme i odi als teus carrers.
Noticies bomba a la pantalla
misèries que no es poden dir
terroristes al pentàgon
pistoles a Wall Street.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.
Cares tristes al teu barri
butxaques buides als matins
somnis perduts entre naufragis
silencis als parcs de l´oblits.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera
que portes sempre dind del cor.
No falles, no t´enganyes,
no deixes que et guanye la por.
Apunta, dispara,
ets massa jover per morir.
La selva t´espera...
Benvinguts al paradis.
Aquest grup també té un altra cançó anomenada La vida sense tu, on ens mostra allò bó de València i aquelles coses que podem fer per mantidre-ho.
Lletra de la cançó:
La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
foc i metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida sense tu
oh oh oh oh
la vida....
domingo, 11 de diciembre de 2011
LA IMPORTÀNCIA DE PEDRO RODRÍGUEZ CAMPOMANES
Durant el segle de les llums, és a dir, el segle XVIII, van haver molts personatges que aportares coses importants i fundamentals, nosaltres pensem que un d’ells va ser Pedro Rodríguez de Campomanes. Va ser un polític, juriconsult i economista espanyol que va arribar a ser ministre d’ hisenda, fiscal del consell de Castilla, membre de la real acadèmia espanyola i fins tot a presidir aquesta.
Ell va escriure al 1765 el “Tractat de la regalia d’amortització” on va pretendre demostrar que era injust que no es poguera vendre les terres, que aquetes eren propietats de l’església i els monarques. Aquest canvi que ell va proposar és molt important, ja que ajudà a la igualtat entre tots els ciutadans.
Al 1767 va escriure el dictamen fiscal de l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya, Campomanes els va acusar d’instigar el motí d’esquilada això va provocar la seua expulsió i la dissolució d’aquesta ordre religiosa
Al 1774 va fer el discurs sobre el foment de l’industria popular, això va fer que els artesans que no obtenien quasi dines pel seu treball pogueren fer un petit negoci. Aquesta acció va produir un augment d’accés als negocis i que la gent poguera viure amb unes millors condicions i amb una major comoditat
Al 1775 va produir el discurs sobre l’educació popular dels artesans, aquesta obra va ser importantíssima per l’establiment de l’educació espanyola del S: XVIII, ja que va influir durant el regnat de Carlos III. Va canviar la forma de veure i entendre l’educació.
Totes aquetes coses realitzades per Pedro Rodríguez de Campomanes va ajudar a modernitzar i a progressar Espanya, per això hem volgut explicar la importància de les seues contribucions a aquest món.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)